Durant aquestes dues ultimes setmanes, els grups de treball hem exposat cadascun dels nostres treballs, en els quals l'objectiu era treballar l'expressió oral a través de jocs o activitats. En general, els treballs han estat molt bé, alguns han presentat una aplicació, uns altres han doblegat una pel·lícula o han fet jocs per a tractar d'una forma mes dinàmica aquest tema. Presentant aquestes activitats als xiquets i xiquetes estem segurs que com a futurs docents ens seran molt útils i podrem treballar l'expressió oral d'una forma mes lúdica i atractiva. A més de presentar les activitats la resta de companys hem pogut participar en cadascuna d'elles i d'aquesta manera nosaltres també hem treballat l'expressió oral.
martes, 26 de mayo de 2015
jueves, 7 de mayo de 2015
L'expressió Oral i La Interferència Lingüística
Classes 29 d'abril i 6 de maig
L'expressió oral és una habilitat que es pot exercir en diferents formes de comunicació que cal distinguir per a una correcta aplicació didàctica. Hi ha dos tipus de comunicacions oral:
1) La comunicació oral autogestionada: hi ha un únic emissor.
2) La comunicació oral plurigestionada: més d'un interlocutor.
Les Microhabilitats de l'expressió oral
Són les estratègies que l'emissor d'un discurs oral posa en marxa per comunicar-se tant en situacions d'autogestió com de plurigestió. La comunicació humana s'estructura i es fixa a partir de la repetició i de l'experiència que anem adquirint els interlocutors. Hi ha diferents microhabilitats de l'expressió oral:
- Planificar el discurs
- Conduir el discurs
- Negociar el significat del discurs
- Produir el discurs
- Considerar els aspectes no verbals
Didàctica de l'expressió oral
Hi ha unes orientacions didàctiques prèvies al tractament de l'expressió oral.
- Prendre consciència de les necessitats orals.
- Planificar l'activitat d'expressió.
- Mantenir l'ordre a classe.
- Emfasitzar no només la correció, sinó també la fluïdesa.
- Esperar els progressos a mitjà i llarg termini.
LA INTERFERÈNCIA LINGÜÍSTICA
Són els canvis en l'estructura d'una llengua ocassionats per la influència d'una segona llengua.
- Llengües en contacte: la llengua dominant infllueïx mès. Segons el prestigi, la lleialtat lingüística, el nombre de la comunitat lingüística, les interferències seran majors o menors. A mès, el paper dels mitjans de comunicació i de l'ensenyament és molt important. El parlant no s'adona de la interferència ja que és un procés constant i difícil de corregir.
Hi ha 3 formes d'interferències:
- La fónica: elements fònics dins d'una llengua que són pròpies d'una altra.
- Lèxica i semàntica: paraules i llurs significats. Incorporació en la llengua "b" de paraules i expressions semàntiques pròpies de la llengua "a". Exemples (adiós, enero, tenedor, jues)
- Morfosintàctica: regles o normes que no són pròpies de l'dioma, per influència del veí s'hi incorporen. Per exemple el canvi de gènere (el costum/la costum).
Característiques que ha de reunir la comunicació educativa per a ser eficaç.
- Postura oberta en l'emissor i en el receptor.
- Bidireccionalitat del procés.
- Interacció en el procés.
- Moralitat en la tasca.
La comunicació didàctica a l'aula es caracteritza per una relació terapèutica entre docent i estudiant (la informació es intercanviada i entesa)
Com aconseguir la comunicació didàctica a l'aula?
- La veu.
- Control visual.
- Control de moviment i expressió corporal.
Característiques bàsques d'un docent amb orientació didàctica en la comunicació:
- Sensibilitat
- Sentit comú
- Creativitat
- Lexitud
- Seguretat
- Moral i Ètica
lunes, 4 de mayo de 2015
Marc Comú Europeu de Referència
1) Què és el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües?
El Marc comú de referència per a les llengües és una guia per a l'enseyament i aprenentatge de les llengües del Consell d'Europa. Inclou una escala per a comparar el nivell de competència entre diferents idiomes, assegurant l'equivalència entre els diferents títols oficials impartits per universitats i acadèmies i afavorint la mobilitat dels ciutadans mtjançant un portafoli lingüístic que resumeix el domini de cada idioma. El Consell d'Europa recomana des del 2001 el seu ús als països membres.
2) Per què és necessari el Marc?
- Per a proporcionar unes bases comunes per a l'elaboració de programes de llengua, d'orientacions curriculars, d'exàmens, de llibres de text, etc.
- Per a augmentar la transparència dels cursos, els programes i les qualificacions.
- Per a obrir la via a una possibilitat futura d'establir un sistema comú de certificacions convalidable en el nivell europeu, base fonamental del projecte Portfolio Europeu de les Llengües.
- Per a promoure el multilingüisme per mitjà de l'aprenentatge d'una varietat més amplia de llengües europees.
- Convé elaborar un marc de referència europeu per a l'aprenentatge de llengües a tots els nivells, amb la finalitat de:
1) Promoure i facilitar la cooperació entre els organismes educatius de diferents països.
2) Assentar, sobre una bona base, el reconeixement recíproc de les qualificacions en llengües.
3) Ajudar els aprenents, els docents, els dissenyadors de cursos, els organismes examinadors i les administracions educatives a situar i coordinar els seus esforços.
3) Què és el PEL? (Portafoli Europeu de les llengües)
El Portfoli Europeu de les llengües és un projecte del Consell d'Europa que té l'objectiu de promoure la identitat cultural europea i el desenvolupament de l'entesa mútua entre els pobles de diferents llengües i cultures. També es proposa fomentar l'aprenentatge autònom d'idiomes i les experiències interculturals.
El Marc comú de referència per a les llengües és una guia per a l'enseyament i aprenentatge de les llengües del Consell d'Europa. Inclou una escala per a comparar el nivell de competència entre diferents idiomes, assegurant l'equivalència entre els diferents títols oficials impartits per universitats i acadèmies i afavorint la mobilitat dels ciutadans mtjançant un portafoli lingüístic que resumeix el domini de cada idioma. El Consell d'Europa recomana des del 2001 el seu ús als països membres.
2) Per què és necessari el Marc?
- Per a proporcionar unes bases comunes per a l'elaboració de programes de llengua, d'orientacions curriculars, d'exàmens, de llibres de text, etc.
- Per a augmentar la transparència dels cursos, els programes i les qualificacions.
- Per a obrir la via a una possibilitat futura d'establir un sistema comú de certificacions convalidable en el nivell europeu, base fonamental del projecte Portfolio Europeu de les Llengües.
- Per a promoure el multilingüisme per mitjà de l'aprenentatge d'una varietat més amplia de llengües europees.
- Convé elaborar un marc de referència europeu per a l'aprenentatge de llengües a tots els nivells, amb la finalitat de:
1) Promoure i facilitar la cooperació entre els organismes educatius de diferents països.
2) Assentar, sobre una bona base, el reconeixement recíproc de les qualificacions en llengües.
3) Ajudar els aprenents, els docents, els dissenyadors de cursos, els organismes examinadors i les administracions educatives a situar i coordinar els seus esforços.
3) Què és el PEL? (Portafoli Europeu de les llengües)
El Portfoli Europeu de les llengües és un projecte del Consell d'Europa que té l'objectiu de promoure la identitat cultural europea i el desenvolupament de l'entesa mútua entre els pobles de diferents llengües i cultures. També es proposa fomentar l'aprenentatge autònom d'idiomes i les experiències interculturals.
domingo, 26 de abril de 2015
Les habilitats lingüístiques. La comprensió oral
Breu resum de la classe del divendres 24 d'abril.
5. LES HABILITATS LINGÜÍSTIQUES (La Comprensió Oral)
Es classifiquen en funció de dos factors:
1) Segons el paper que tinga un individu en el procés de comunicació tenim:
* les habilitats receptives (escoltar i llegir)
* habilitats productives (parlar i escriure)
2) segons el canal que s'utilitza en el procés de comunicació:
* les habilitats orals (parlar i escoltar)
* les habilitats escrites (escriure i llegir)
Les habilitats lingüístiques no solen funcionar aïllades sinó que normalment ho fan integrades entre si. Actuant conjuntament per aconseguir un mateix objectiu. Des d'un punt de vista didàctic, les habilitats lingüístiques han de ser tractades de manera integrada.
El disccurs oral sol ser:
5. LES HABILITATS LINGÜÍSTIQUES (La Comprensió Oral)
Es classifiquen en funció de dos factors:
1) Segons el paper que tinga un individu en el procés de comunicació tenim:
* les habilitats receptives (escoltar i llegir)
* habilitats productives (parlar i escriure)
2) segons el canal que s'utilitza en el procés de comunicació:
* les habilitats orals (parlar i escoltar)
* les habilitats escrites (escriure i llegir)
Les habilitats lingüístiques no solen funcionar aïllades sinó que normalment ho fan integrades entre si. Actuant conjuntament per aconseguir un mateix objectiu. Des d'un punt de vista didàctic, les habilitats lingüístiques han de ser tractades de manera integrada.
El disccurs oral sol ser:
- Col·loquial, informal.
- Més subjectiu.
- Redundant i obert.
- Sintaxi simple.
- Lèxic més general i pobre.
Com a situació de comunicació per l'ús d'un determinat canal de transmissió:
- Canal auditiu.
- Percepció successiva dels diversos signes.
- Comunicació espontànea.
-Comunicació immediata.
- Comunicació efímera.
- Utilització de codis no verbals: gestos, espai, conducta,...
- Interacció durant l'emissió del text.
- El context extralingüístic.
S'utilitzen habilitats lingüístiques mixtes en funció del text que produïm o rebem.
La comprensió oral: Escoltar
És comprendre un missatge, i per fer-ho em de possar en marxa un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un discurs pronunciat oralment.
Escoltem:
- Amb uns objectius determinats.
- Amb unes expectatives concretes del que sentirem.
Escoltar permet la retroalimentació o feedback amb qui parla, a més, escoltant s'activen altres estimuls sensorials (sorolls, olors, aparença).
MICROHABILITATS DE LA COMPRENSIÓ ORAL
Estratègies del receptor per a comprendre el missatge en una comunicació
- Reconéixer (sons, paraules, expressions, ...).
- Seleccionar (idees més rellevants)
- Interpretar (el contingut i la forma del discurs)
- Anticipar (el que l'emissor pot anar dient)
- Inferir (informació d'altres fonts no verbals)
- Retenir
Si no domina les microhabilitats no arribara a la comprensió
DIDÀCTICA DE LA COMPRENSIÓ ORAL
- L'aprenent necessita molta pràctica per a desenvolupar l'habilitat escolar.
- Posar èmfasi en el procés de comprensió i no en el resultat de l'exercici.
- El material ha de ser real i variat.
- L'alumne ha de formular d'una manera visible i observable la seua comprensió.
En posar en pràctica els exercicis de comprensió caldria seguir uns passos:
- Introduir
- Presentar
- Escoltar
- Realitzar la tasca individualment
- Comparar les respostes per parelles
- Verificar les respostes correctes
- Aturant-se en els punts importants
- Exercicis mnemotècnics
- Escoltar i produir
- Escolar i transferir informació
- Escollir opcions
- Identificar errors
- Tècniques de dinàmica de grups y la psicologia humanista
- Recursos tecnològics
DECÀLEG DE L'OIENT PERFECTE
AVALUACIÓ DE LA COMPRENSIÓ ORAL
Realitzar una avaluació diagnòstica i mesurar els progressos de comprensió.
Llengua i Immigració
El món a les nostres aules: el plurilingüísme (l'arribada d'alumnat procedent d'altres països).
- Tasca d'adaptació i d'integració: aquesta tasca ha d'encarregar-se els centres escolars.
- Procés d'homogeneïtzació lingüística: l'escola té una funció en la transmissió del coneixement del valor de la diversitat lingüística, en el foment de les actituds lingüístiques positives i del respecte a totes les llengües.
- La competència pluriligüe: són els sabers, les habilitats i les estratègies que podem desenvolupar en el moment d'integrar els coneixements previs.
Estratègies per al tractament de la diversitat lingüística a l'escola
1) Conèixer la diversitat lingüística.
2) Donar visibilitat a la diversitat lingüística.
3) Incorporar activitats que desperten l'estima i la curiositat cap a la diversitat lingüística.
4) Tractament integrat de les llengües.
5) La participació del professorat de les matèries no lingüístiques.
PASE
Pla d'acollida de l'alumne estranger (compensa les necessitats lingüístiques).
- Mitjançant l'aprenentatge lingüístic a través de continguts curriculars.
* Objectius
1) Proporcionar una competéncia inicial en la llengua base a l'alumnat nouvingut.
2) Facilitar la incorporació al grup de referència i reduir el periode d'integració escolar d'aquest alumnat.
3) Desenvolupar hàbits escolars.
* Duració del programa
Entre tres i sis mesos, 4 hores diàries, no superant les vint hores setmanals.
* Organització del programa
Distinguir el ámbit lingüístic social i científic. L'alumnat s'incorporara de forma progressiva.
Què és un pla d'acollida?
És un protocol d'actuacions que esta inmers dins del PEC, PCC i PL.
- Tasca d'adaptació i d'integració: aquesta tasca ha d'encarregar-se els centres escolars.
- Procés d'homogeneïtzació lingüística: l'escola té una funció en la transmissió del coneixement del valor de la diversitat lingüística, en el foment de les actituds lingüístiques positives i del respecte a totes les llengües.
- La competència pluriligüe: són els sabers, les habilitats i les estratègies que podem desenvolupar en el moment d'integrar els coneixements previs.
Estratègies per al tractament de la diversitat lingüística a l'escola
1) Conèixer la diversitat lingüística.
2) Donar visibilitat a la diversitat lingüística.
3) Incorporar activitats que desperten l'estima i la curiositat cap a la diversitat lingüística.
4) Tractament integrat de les llengües.
5) La participació del professorat de les matèries no lingüístiques.
PASE
Pla d'acollida de l'alumne estranger (compensa les necessitats lingüístiques).
- Mitjançant l'aprenentatge lingüístic a través de continguts curriculars.
* Objectius
1) Proporcionar una competéncia inicial en la llengua base a l'alumnat nouvingut.
2) Facilitar la incorporació al grup de referència i reduir el periode d'integració escolar d'aquest alumnat.
3) Desenvolupar hàbits escolars.
* Duració del programa
Entre tres i sis mesos, 4 hores diàries, no superant les vint hores setmanals.
* Organització del programa
Distinguir el ámbit lingüístic social i científic. L'alumnat s'incorporara de forma progressiva.
Què és un pla d'acollida?
És un protocol d'actuacions que esta inmers dins del PEC, PCC i PL.
miércoles, 8 de abril de 2015
Les llengües i el seu ensenyament a la Unió Europea
La classe del passat divendres 27 de març vàrem estar parlant sobre les llengües i el seu ensenyament a la unió europea.
En els models de política lingüística trobem dos principis bàsics:
- Principi de personalitat: garanteix a l'individu determinats serveis en la seua llengua, és a dir, el dret per a l'ús d'aquesta al lloc on es troba.
- Principi de territorialitat: consisteix en la limitació a certes regions definides al dret de beneficiar-se dels serveis públics a la pròpia llengua.
Al final de la classe vàrem parlar dels diferents models d'ensenyament de les llengües en les CC.AA on trobem una llengua oficial i altra cooficial: model Balear, model Català. model Gallec, model Navarrés imodel Basc.
En els models de política lingüística trobem dos principis bàsics:
- Principi de personalitat: garanteix a l'individu determinats serveis en la seua llengua, és a dir, el dret per a l'ús d'aquesta al lloc on es troba.
- Principi de territorialitat: consisteix en la limitació a certes regions definides al dret de beneficiar-se dels serveis públics a la pròpia llengua.
Al final de la classe vàrem parlar dels diferents models d'ensenyament de les llengües en les CC.AA on trobem una llengua oficial i altra cooficial: model Balear, model Català. model Gallec, model Navarrés imodel Basc.
domingo, 22 de marzo de 2015
La multiculturalitat i la interculturalitat
La classe del divendres 6 de març va ser molt interessant ja que varem treballar dos conceptes molt importants, on l'escola té una funció per a crear un context cultural heterogeni.
En primer lloc, definirem què és multiculturalitat i interculturalitat.
- Multiculturalitat: són les diferents cultures que hi ha en una societat.
- Interculturalitat: les relacions entre diferents cultures.
L'escola té tres objectius:
1) Viure en contextos heterogenis (comunitat cohesionada)
2) Crear cohesió social.
3) Construir comunitat des de la diversitat identitària.
A més cal utiltzar la diversitat cultural com a instrument d'aprenentatge social i dotar als almumes de destreses d'anàlisi, valoració i crítica de la societat.
Per altra banda, hem de destacar les 7 propostes per fomentar l'educació intercultural.
- La diversitat social i cultural és natural.
- Evidenciar que la diversitat social i cultural és un fet complex.
- Fer veure que la diversitat social i cultural és un avantatge per a la societat.
- Facilitar la vivenciació no la problemàtica de identitat.
- Establir un context on les interaccions siguen igualitàries.
- Evidenciar la naturalesa política dels conflictes presumptament culturals.
- Educar en el tractament dels conflictes culturals.
En primer lloc, definirem què és multiculturalitat i interculturalitat.
- Multiculturalitat: són les diferents cultures que hi ha en una societat.
- Interculturalitat: les relacions entre diferents cultures.
L'escola té tres objectius:
1) Viure en contextos heterogenis (comunitat cohesionada)
2) Crear cohesió social.
3) Construir comunitat des de la diversitat identitària.
A més cal utiltzar la diversitat cultural com a instrument d'aprenentatge social i dotar als almumes de destreses d'anàlisi, valoració i crítica de la societat.
Per altra banda, hem de destacar les 7 propostes per fomentar l'educació intercultural.
- La diversitat social i cultural és natural.
- Evidenciar que la diversitat social i cultural és un fet complex.
- Fer veure que la diversitat social i cultural és un avantatge per a la societat.
- Facilitar la vivenciació no la problemàtica de identitat.
- Establir un context on les interaccions siguen igualitàries.
- Evidenciar la naturalesa política dels conflictes presumptament culturals.
- Educar en el tractament dels conflictes culturals.
viernes, 20 de marzo de 2015
Models educatius
Durant la setmana passada em estat estudiant els diferents models educatius. el dia 11 de març varem vore les característiques de cada un d'ells i l'ús que se'ls dóna. En primer lloc, cal dir que aquestos models tracten de donar una importància equitativa tant al castellà com al valencià, encara que cadascún d'ells és decanta mès per una llengua que per altra. D'aquesta manera formem alumnes bilingües i competents. Com vam veure en classe, trobem tres models educatius: el PEV, el PIL i el PIP.
En primer lloc, el PEV (programa d'educació en valencià) es basa en la llengua valenciana, pensat per a xiquets i xiquetes valencianoparlants. S'aplica en infantil, primaria i secundaria, l'objectiu és afavorir l'aprenentatge de llengües a partir de la L1.
En segon lloc, el PIL (programa de immersió lingüística) és un programa basat en persones de predomini lingüístic castellà i valencià, però majorment castellà, ja que els destinataris són castellanoparlants. L'objectiu és afavorir l'aprenentatge de llengües a partir de la llengua no assolida.
Per últim, el PIP (programa de incorporació progressiva) té com a base la llengua castellana. Com varem vore a classe el valencià s'introdueix a infantil de forma oral i en primaria ja passen a posar-lo en pràctica de forma escrita. Aquest model introdueix assignatures en valencià.
En primer lloc, el PEV (programa d'educació en valencià) es basa en la llengua valenciana, pensat per a xiquets i xiquetes valencianoparlants. S'aplica en infantil, primaria i secundaria, l'objectiu és afavorir l'aprenentatge de llengües a partir de la L1.
En segon lloc, el PIL (programa de immersió lingüística) és un programa basat en persones de predomini lingüístic castellà i valencià, però majorment castellà, ja que els destinataris són castellanoparlants. L'objectiu és afavorir l'aprenentatge de llengües a partir de la llengua no assolida.
Per últim, el PIP (programa de incorporació progressiva) té com a base la llengua castellana. Com varem vore a classe el valencià s'introdueix a infantil de forma oral i en primaria ja passen a posar-lo en pràctica de forma escrita. Aquest model introdueix assignatures en valencià.
lunes, 9 de marzo de 2015
Mitjans de comunicació
En aquesta classe hem parlat sobre la història dels mitjans de comunicació en la llengua valenciana. On quasi tota la classe més o menys hem estudiat i encara ens ha sorprès moltes coses que abans no sabíem molts de nosaltres.
D'altra banda ja sàvia que l'ús del valencià es veia alterat segons qui governara a cada moment. van haver-hi algunes prohibicions i restriccions per part del partit polític de dretes, que no recolzava l'ús d'aquesta llengua en els mitjans de comunicació: ràdio, televisió o premsa. Ja que la majoria d'aquests mitjans transmetien la informació en castellà, que era la llengua dominant.
Abans tota la informació es transmetia a través de la ràdio ja que no hi havia televisió. en la ràdio existien programes on la informació es donava en valencià, però molts d'ells van tancar per la influència dels governs i les seues ideologies. Avui dia existeixen programes de televisió i de radi en valencià que fan molta falta per a representar la nostra llengua. A més, va haver-hi una cosa que em va sorprendre i va ser les subvencions que van perdre els mitjans de comunicació per part del govern.
Finalment hem de concloure que els partits de dretes veuen el valencià com un conflicte, oblidant que aquest és molt important per a la societat valenciana.
D'altra banda ja sàvia que l'ús del valencià es veia alterat segons qui governara a cada moment. van haver-hi algunes prohibicions i restriccions per part del partit polític de dretes, que no recolzava l'ús d'aquesta llengua en els mitjans de comunicació: ràdio, televisió o premsa. Ja que la majoria d'aquests mitjans transmetien la informació en castellà, que era la llengua dominant.
Abans tota la informació es transmetia a través de la ràdio ja que no hi havia televisió. en la ràdio existien programes on la informació es donava en valencià, però molts d'ells van tancar per la influència dels governs i les seues ideologies. Avui dia existeixen programes de televisió i de radi en valencià que fan molta falta per a representar la nostra llengua. A més, va haver-hi una cosa que em va sorprendre i va ser les subvencions que van perdre els mitjans de comunicació per part del govern.
Finalment hem de concloure que els partits de dretes veuen el valencià com un conflicte, oblidant que aquest és molt important per a la societat valenciana.
lunes, 23 de febrero de 2015
Normes de Castelló de 1932
Normes de Castelló o Normes del 32 es l'acord que signaven a Castelló de la Plana l'any 1932. Un acord que certificava l'adopció amb lleus matisos de la reforma ortogràfica empresa al Principat per l'institut d'Estudis Catalans i que s'havia materialitzat en les Normes ortogràfiques de 1913, i la Gramàtica catalana del 1918.
Les Normes de Castelló han estat, recentment, catalogades com a Bé d'Interès Cultural per les Corts Valencianes. Són, per damunt de tot, una aposta per la unitat i la normalitat de la nostra llengua al seu territori històric. Les Normes certifiquen l'aposta per la unitat de la llengua que parlem a dalt i a baix del Sénia. A més, són una aposta per la vertebració de la societat entorn del seu tret definidor essencial: la llengua. Aquesta aposta implica necessàriament l'establiment de mecanismes que facen viable aquest paper vertebrador de la llengua pròpia i històrica en el seu territori.
En definitiva, des de la plataforma Castelló per la llengua entenem les Normes com un esperó per treballar per la normalitat de la nostra llengua en tots els àmbits. Joan Fuster va pronunciar, venim a Castelló a proclamar en veu ben alta que, contra les maniobres hostils al nostre idioma que hi ha en marxa, el poble valencià conscient alçarà la resistència més festiva i més clara.
Les Normes de Castelló han estat, recentment, catalogades com a Bé d'Interès Cultural per les Corts Valencianes. Són, per damunt de tot, una aposta per la unitat i la normalitat de la nostra llengua al seu territori històric. Les Normes certifiquen l'aposta per la unitat de la llengua que parlem a dalt i a baix del Sénia. A més, són una aposta per la vertebració de la societat entorn del seu tret definidor essencial: la llengua. Aquesta aposta implica necessàriament l'establiment de mecanismes que facen viable aquest paper vertebrador de la llengua pròpia i històrica en el seu territori.
En definitiva, des de la plataforma Castelló per la llengua entenem les Normes com un esperó per treballar per la normalitat de la nostra llengua en tots els àmbits. Joan Fuster va pronunciar, venim a Castelló a proclamar en veu ben alta que, contra les maniobres hostils al nostre idioma que hi ha en marxa, el poble valencià conscient alçarà la resistència més festiva i més clara.
miércoles, 18 de febrero de 2015
Classes 11 i 13 de febrer.
Durant estes dos sessions hem començat el tema de contacte de llengües. Dins d'este tema treballarem diversos conceptes molt importants, com el llenguatge, la sociolingüística, el monolingüisme, la llengua minoritzada, la llengua minoritària, el bilingüisme, la diglòssia, el procés de la substitució lingüística i els conceptes normalització i normativització, i les seues repercussions en l'ámbit escolar.
Dins del terme llenguatge trobem la parla que és la interpretació que fa cada un de la llengua. Per altra banda la sociolingüítica analitza l'ús lingüístic relacionant-lo amb la realitat objectiva on es realitza. Per altra part, el monolingüisme no hi ha estat en el món, ja que lo normal es el plurilingüisme el cual forma part del bilingüisme i es dividix en individual, social i territorial.
Per altre costat destaquem la llengua minoritzada i la minoritària. La primera d'elles és la que té una llengua dominant, en canvi la minoritària es caracteritza per un nombre reduït de parlants.
Un dels conceptes que hem treballat prou a classe és la diglòssia, on una llengua A ocupa els àmbits formals d'una llengua B, es a dir, és el cami cap a la pèrdua de la llengua. A banda d'este concepte, la substitució lingüística és un procés molt important i per tant li varem dedicar prou de temps a classe, ja que competeixen dos sistemes lingüístics desplaçant un sistema.
Per últim, varem tractar dos conceptes pareguts, la normalització que és el procés de cohesió i la normativització que és la codificació de la llengua.
Dins del terme llenguatge trobem la parla que és la interpretació que fa cada un de la llengua. Per altra banda la sociolingüítica analitza l'ús lingüístic relacionant-lo amb la realitat objectiva on es realitza. Per altra part, el monolingüisme no hi ha estat en el món, ja que lo normal es el plurilingüisme el cual forma part del bilingüisme i es dividix en individual, social i territorial.
Per altre costat destaquem la llengua minoritzada i la minoritària. La primera d'elles és la que té una llengua dominant, en canvi la minoritària es caracteritza per un nombre reduït de parlants.
Un dels conceptes que hem treballat prou a classe és la diglòssia, on una llengua A ocupa els àmbits formals d'una llengua B, es a dir, és el cami cap a la pèrdua de la llengua. A banda d'este concepte, la substitució lingüística és un procés molt important i per tant li varem dedicar prou de temps a classe, ja que competeixen dos sistemes lingüístics desplaçant un sistema.
Per últim, varem tractar dos conceptes pareguts, la normalització que és el procés de cohesió i la normativització que és la codificació de la llengua.
viernes, 6 de febrero de 2015
Suscribirse a:
Entradas (Atom)