La multiculturalitat i la interculturalitat

La classe del divendres 6 de març va ser molt interessant ja que varem treballar dos conceptes molt importants, on l'escola té una funció per a crear un context cultural heterogeni.

En primer lloc, definirem què és multiculturalitat i interculturalitat.

- Multiculturalitat: són les diferents cultures que hi ha en una societat.
- Interculturalitat: les relacions entre diferents cultures.

L'escola té tres objectius:

1) Viure en contextos heterogenis (comunitat cohesionada)
2) Crear cohesió social.
3) Construir comunitat des de la diversitat identitària.

A més cal utiltzar la diversitat cultural com a instrument d'aprenentatge social i dotar als almumes de destreses d'anàlisi, valoració i crítica de la societat.

Per altra banda, hem de destacar les 7 propostes per fomentar l'educació intercultural.

- La diversitat social i cultural és natural.
- Evidenciar que la diversitat social i cultural és un fet complex.
- Fer veure que la diversitat social i cultural és un avantatge per a la societat.
- Facilitar la vivenciació no la problemàtica de identitat.
- Establir un context on les interaccions siguen igualitàries.
- Evidenciar la naturalesa política dels conflictes presumptament culturals.
- Educar en el tractament dels conflictes culturals.

Models educatius

Durant la setmana passada em estat estudiant els diferents models educatius. el dia 11 de març varem vore les característiques de cada un d'ells i l'ús que se'ls dóna. En primer lloc, cal dir que aquestos models tracten de donar una importància equitativa tant al castellà com al valencià, encara que cadascún d'ells és decanta mès per una llengua que per altra. D'aquesta manera formem alumnes bilingües i competents. Com vam veure en classe, trobem tres models educatius: el PEV, el PIL i el PIP.

En primer lloc, el PEV (programa d'educació en valencià) es basa en la llengua valenciana, pensat per a xiquets i xiquetes valencianoparlants. S'aplica en infantil, primaria i secundaria, l'objectiu és afavorir l'aprenentatge de llengües a partir de la L1.

En segon lloc, el PIL (programa de immersió lingüística) és un programa basat en persones de predomini lingüístic castellà i valencià, però majorment castellà, ja que els destinataris són castellanoparlants. L'objectiu és afavorir l'aprenentatge de llengües a partir de la llengua no assolida.

Per últim, el PIP (programa de incorporació progressiva) té com a base la llengua castellana. Com varem vore a classe el valencià s'introdueix a infantil de forma oral i en primaria ja passen a posar-lo en pràctica de forma escrita. Aquest model introdueix assignatures en valencià.

Mitjans de comunicació

En aquesta classe hem parlat sobre la història dels mitjans de comunicació en la llengua valenciana. On quasi tota la classe més o menys hem estudiat i encara ens ha sorprès moltes coses que abans no sabíem molts de nosaltres.

D'altra banda ja sàvia que l'ús del valencià es veia alterat segons qui governara a cada moment. van haver-hi algunes prohibicions i restriccions per part del partit polític de dretes, que no recolzava l'ús d'aquesta llengua en els mitjans de comunicació: ràdio, televisió o premsa. Ja que la majoria d'aquests mitjans transmetien la informació en castellà, que era la llengua dominant.

Abans tota la informació es transmetia a través de la ràdio ja que no hi havia televisió. en la ràdio existien programes on la informació es donava en valencià, però molts d'ells van tancar per la influència dels governs i les seues ideologies. Avui dia existeixen programes de televisió i de radi en valencià que fan molta falta per a representar la nostra llengua. A més, va haver-hi una cosa que em va sorprendre i va ser les subvencions que van perdre els mitjans de comunicació per part del govern.

Finalment hem de concloure que els partits de dretes veuen el valencià com un conflicte, oblidant que aquest és molt important per a la societat valenciana.