Exposició treballs

Durant aquestes dues ultimes setmanes, els grups de treball hem exposat cadascun dels nostres treballs, en els quals l'objectiu era treballar l'expressió oral a través de jocs o activitats. En general, els treballs han estat molt bé, alguns han presentat una aplicació, uns altres han doblegat una pel·lícula o han fet jocs per a tractar d'una forma mes dinàmica aquest tema. Presentant aquestes activitats als xiquets i xiquetes estem segurs que com a futurs docents ens seran molt útils i podrem treballar l'expressió oral d'una forma mes lúdica i atractiva. A més de presentar les activitats la resta de companys hem pogut participar en cadascuna d'elles i d'aquesta manera nosaltres també hem treballat l'expressió oral.

L'expressió Oral i La Interferència Lingüística

Classes 29 d'abril i 6 de maig

L'expressió oral és una habilitat que es pot exercir en diferents formes de comunicació que cal distinguir per a una correcta aplicació didàctica. Hi ha dos tipus de comunicacions oral:

1) La comunicació oral autogestionada: hi ha un únic emissor.

2) La comunicació oral plurigestionada: més d'un interlocutor.

Les Microhabilitats de l'expressió oral

Són les estratègies que l'emissor d'un discurs oral posa en marxa per comunicar-se tant en situacions d'autogestió com de plurigestió. La comunicació humana s'estructura i es fixa a partir de la repetició i de l'experiència que anem adquirint els interlocutors. Hi ha diferents microhabilitats de l'expressió oral:

- Planificar el discurs

- Conduir el discurs

- Negociar el significat del discurs

- Produir el discurs

- Considerar els aspectes no verbals

Didàctica de l'expressió oral

Hi ha unes orientacions didàctiques prèvies al tractament de l'expressió oral.

- Prendre consciència de les necessitats orals.

- Planificar l'activitat d'expressió.

- Mantenir l'ordre a classe.

- Emfasitzar no només la correció, sinó també la fluïdesa.

- Esperar els progressos a mitjà  i llarg termini.

LA INTERFERÈNCIA LINGÜÍSTICA

Són els canvis en l'estructura d'una llengua ocassionats per la influència d'una segona llengua.

- Llengües en contacte: la llengua dominant infllueïx mès. Segons el prestigi, la lleialtat lingüística, el nombre de la comunitat lingüística, les interferències seran majors o menors. A mès, el paper dels mitjans de comunicació i de l'ensenyament és molt important. El parlant no s'adona de la interferència ja que és un procés constant i difícil de corregir.

Hi ha 3 formes d'interferències:

1. La fónica: elements fònics dins d'una llengua que són pròpies d'una altra.
2. Lèxica i semàntica: paraules i llurs significats. Incorporació en la llengua "b" de paraules i expressions semàntiques pròpies de la llengua "a". Exemples (adiós, enero, tenedor, jues)
3. Morfosintàctica: regles o normes que no són pròpies de l'dioma, per influència del veí s'hi incorporen. Per exemple el canvi de gènere (el costum/la costum).

Característiques que ha de reunir la comunicació educativa per a ser eficaç.

- Postura oberta en l'emissor i en el receptor.

- Bidireccionalitat del procés.

- Interacció en el procés.

- Moralitat en la tasca.

La comunicació didàctica a l'aula es caracteritza per una relació terapèutica entre docent i estudiant (la informació es intercanviada i entesa)

Com aconseguir la comunicació didàctica a l'aula?

• La veu.
• Control visual.
• Control de moviment i expressió corporal.

Característiques bàsques d'un docent amb orientació didàctica en la comunicació:

1. Sensibilitat
2. Sentit comú
3. Creativitat 
4. Lexitud
5. Seguretat
6. Moral i Ètica

Marc Comú Europeu de Referència

1) Què és el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües?

El Marc comú de referència per a les llengües és una guia per a l'enseyament i aprenentatge de les llengües del Consell d'Europa. Inclou una escala per a comparar el nivell de competència entre diferents idiomes, assegurant l'equivalència entre els diferents títols oficials impartits per universitats i acadèmies i afavorint la mobilitat dels ciutadans mtjançant un portafoli lingüístic que resumeix el domini de cada idioma. El Consell d'Europa recomana des del 2001 el seu ús als països membres.

2) Per què és necessari el Marc?

- Per a proporcionar unes bases comunes per a l'elaboració de programes de llengua, d'orientacions curriculars, d'exàmens, de llibres de text, etc.

- Per a augmentar la transparència dels cursos, els programes i les qualificacions.

- Per a obrir la via a una possibilitat futura d'establir un sistema comú de certificacions convalidable en el nivell europeu, base fonamental del projecte Portfolio Europeu de les Llengües.

- Per a promoure el multilingüisme per mitjà de l'aprenentatge d'una varietat més amplia de llengües europees.

- Convé elaborar un marc de referència europeu per a l'aprenentatge de llengües a tots els nivells, amb la finalitat de:

   1) Promoure i facilitar la cooperació entre els organismes educatius de diferents països.
 
    2) Assentar, sobre una bona base, el reconeixement recíproc de les qualificacions en llengües.

    3) Ajudar els aprenents, els docents, els dissenyadors de cursos, els organismes examinadors i les administracions educatives a situar i coordinar els seus esforços.

3) Què és el PEL? (Portafoli Europeu de les llengües)

El Portfoli Europeu de les llengües és un projecte del Consell d'Europa que té l'objectiu de promoure la identitat cultural europea i el desenvolupament de l'entesa mútua entre els pobles de diferents llengües i cultures. També es proposa fomentar l'aprenentatge autònom d'idiomes i les experiències interculturals.