lunes, 23 de febrero de 2015

Normes de Castelló de 1932

Normes de Castelló o Normes del 32 es l'acord que signaven a Castelló de la Plana l'any 1932. Un acord que certificava l'adopció amb lleus matisos de la reforma ortogràfica empresa al Principat per l'institut d'Estudis Catalans i que s'havia materialitzat en les Normes ortogràfiques de 1913, i la Gramàtica catalana del 1918.

Les Normes de Castelló han estat, recentment, catalogades com a Bé d'Interès Cultural per les Corts Valencianes. Són, per damunt de tot, una aposta per la unitat i la normalitat de la nostra llengua al seu territori històric. Les Normes certifiquen l'aposta per la unitat de la llengua que parlem a dalt i a baix del Sénia. A més, són una aposta per la vertebració de la societat entorn del seu tret definidor essencial: la llengua. Aquesta aposta implica necessàriament l'establiment de mecanismes que facen viable aquest paper vertebrador de la llengua pròpia i històrica en el seu territori.

En definitiva, des de la plataforma Castelló per la llengua entenem les Normes com un esperó per treballar per la normalitat de la nostra llengua en tots els àmbits. Joan Fuster va pronunciar, venim a Castelló a proclamar en veu ben alta que, contra les maniobres hostils al nostre idioma que hi ha en marxa, el poble valencià conscient alçarà la resistència més festiva i més clara.

miércoles, 18 de febrero de 2015

Joana Serra: la substitució lingüística

Classes 11 i 13 de febrer.

Durant estes dos sessions hem començat el tema de contacte de llengües. Dins d'este tema treballarem diversos conceptes molt importants, com el llenguatge, la sociolingüística, el monolingüisme, la llengua minoritzada, la llengua minoritària, el bilingüisme, la diglòssia, el procés de la substitució lingüística i els conceptes normalització i normativització, i les seues repercussions en l'ámbit escolar.

Dins del terme llenguatge trobem la parla que és la interpretació que fa cada un de la llengua. Per altra banda la sociolingüítica analitza l'ús lingüístic relacionant-lo amb la realitat objectiva on es realitza. Per altra part, el monolingüisme no hi ha estat en el món, ja que lo normal es el plurilingüisme el cual forma part del bilingüisme i es dividix en individual, social i territorial.
Per altre costat destaquem la llengua minoritzada i la minoritària. La primera d'elles és la que té una llengua dominant, en canvi la minoritària es caracteritza per un nombre reduït de parlants.
Un dels conceptes que hem treballat prou a classe és la diglòssia, on una llengua A ocupa els àmbits formals d'una llengua B, es a dir, és el cami cap a la pèrdua de la llengua. A banda d'este concepte, la substitució lingüística és un procés molt important i per tant li varem dedicar prou de temps a classe, ja que competeixen dos sistemes lingüístics desplaçant un sistema.
Per últim, varem tractar dos conceptes pareguts, la normalització que és el procés de cohesió i la normativització que és la codificació de la llengua.

viernes, 6 de febrero de 2015